Institut Guttmann

Hospital de neurorehabilitació

+34 93 497 77 00

Accident cerebrovascular (ictus)

Resonancia magnética craneal de un paciente afectado por un ictusL'Ictus és un accident cerebrovascular que es caracteritza per instaurar-se de forma brusca i que és la primera causa de mort entre les dones i la segona entre els homes. Encara que presenta una major incidència en persones grans, per sobre de 60 anys, en els últims anys la incidència de l'ictus en persones joves ha anat en augment. Els Ictus es classifiquen en dos tipus: 

Ictus isquèmic

Els ictus d'aquest tipus són els més freqüents (fins a un 85% del total) i es produeixen per una disminució important del flux sanguini que arriba a una part del cervell. Aquesta manca de fluxe sanguini produeix un infart cerebral, que porta a la mort de neurones per falta d'aportació d'oxigen i dels nutrients que van a la sang.

Ictus hemorràgic

Encara que són menys freqüents que els ictus isquèmics, la mortalitat en els ictus hemorràgics és considerablement superior. Malgrat això, a llarg termini, la recuperació de les seqüeles sol ser millor. Són deguts a l'hemorràgia que es produeix per la ruptura d'un vas sanguini cerebral.

Després de l'ictus: seqüeles

Les conseqüències derivades d'un ictus dependran de la localització de la lesió i de la seva extensió.
 
Un ictus a l'hemisferi dret sovint ocasiona paràlisi del costat esquerre del cos (hemiplegia esquerra). A més, poden aparèixer:
Problemes en la percepció de l'espai.
Negligència esquerra: els objectes i persones que estiguin a la banda esquerra del pacient s'ignoren.
Desconeixement o no reconeixement de les seqüeles.
 
Un ictus a l'hemisferi esquerre, generalment ocasiona paràlisi del costat dret del cos (hemiplegia dreta) i diverses alteracions del llenguatge que coneixem genèricament amb el terme afàsia.
 
Quan l'ictus es localitza a la zona del cerebel ocasionarà problemes de descoordinació, desequilibri, mareig, nàusees i vòmits.
 
Els ictus que es localitzen en el tronc de l'encèfal són els que poden arribar a ser més greus. En aquesta zona se situa el control de totes les funcions involuntàries com la respiració, el batec cardíac, la pressió arterial, etc. A més també controla funcions com la deglució, la parla, l'audició o els moviments oculars. A tot això s'afegeix que les vies que transporten la informació des dels hemisferis cerebrals passen pel tronc de l'encèfal cap a les extremitats, de manera que la seva lesió també condiciona una paràlisi d'un o dels dos hemicossos.
 
Segons demostren els estudis científics,  en qualsevol dels anteriors casos, com més precoçment s'iniciï un tractament de neurorehabilitació adequat per un equip multidisciplinari expert, millors seran els resultats funcionals a llarg termini.

Rehabilitació de l'Ictus a l'Institut Guttmann

A l'Institut Guttmann realitzem un procés de neurorehabilitació altament especialitzat dirigit a restituir, minimitzar i / o compensar les alteracions funcionals a conseqüència de l'ictus. Proporcionem al pacient una atenció integral, continuada, personalitzada i basada en la intervenció d'un equip multidisciplinari expert.
 
Amb rigor científic i calidesa humana, aprofitant les possibilitats que ofereixen les més modernes tecnologies i aplicant procediments clínics específics capaços d'aportar importants millores qualitatives, la vida de les persones afectades per un ictus pot millorar considerablement. Aconseguir el major grau d'autonomia possible, la recuperació de l'autoestima i una inclusió social activa, normalitzadora i satisfactòria seran els objectius principals durant el procés de rehabilitació. 
 
En la fase inicial de la lesió l'Institut Guttmann posarà tots els dispositius assistencials del centre a disposició del pacient, i en funció de cada cas: hospitalització, tractament mèdic quirúrgic, rehabilitació ambulatòria, hospital de dia, consultes externes de les diferents especialitats mèdiques, gabinets de psicologia, neuropsicologia i treball social, exploracions i proves complementàries, rehabilitació funcional i estimulació cognitiva, entre d'altres, per tal de donar la resposta més àgil i eficaç possible al tractament medicoquirúrgic i la rehabilitació integral dels pacients (adults, joves i nens ) d'ictus.
Per què escollir l'Institut Guttmann?
Criteris d'admissió
Resultats del procés rehabilitador
Vídeo 2017. Color esperanza

Continuar la rehabilitació en fases posteriors 

Les persones amb seqüeles d'ictus, que un cop finalitzat el seu procés rehabilitador a l’Institut Guttmann o a qualsevol altre centre,  volen seguir programes de rehabilitació intensius i personalitzats per optimitzar la seva capacitat funcional o tractar problemes específics derivats de l’afectació neurològica, poden fer-ho a través del Guttmann, NeuroPersonalClínic® .

Aquest és un servei que compta amb les tècniques, intervencions i tecnologies més avançades del món en rehabilitació intensiva i personalitzada, i que incorpora la metodologia de treball pròpia de l'Institut Guttmann basada en l'evidència científica i equips interdisciplinaris.

 

 

Prevenció de l'ictus

En l'actualitat estan ben identificats els principals factors de risc per a l'ictus:

Factors de risc no modificables

  • El risc d'ictus creix amb l'edat.
  • El risc d'ictus és superior en els homes.
  • La raça negra americana té un percentatge de risc superior al d'altres races.
  • Antecedents familiars d'ictus.

Factors de risc modificables

  • Malgrat tot, afortunadament, hi ha molts altres factors modificables,  d'entre els quals destaquen:
  • Hipertensió arterial
  • Malalties cardíaques (angina de pit, cardiopatia isquèmica o arítmies)
  • Consum de tabac
  • Nivell elevat de greix a la sang
  • Diabetis mellitus
  • Obesitat
  • Estil de vida sedentari.

Cada segon compta

Les conseqüències d'un accident cerebrovascular són tant menors com més aviat es vagi a l'hospital. És per això que la identificació precoç dels símptomes d'alarma és vital per activar el Codi Ictus.

Els símptomes d'alarma són:

  • Pèrdua de força de la cara, braç i / o cama d'un costat del cos, d'inici brusc.
  • Trastorns de la sensibilitat, sensació de «esponjament o formigueig» de la cara, braç i / o cama d'un costat del cos, d'inici brusc.
  • Pèrdua sobtada de visió, parcial o total, en un o ambdós ulls.
  • Alteració sobtada de la parla, dificultat per expressar-se, llenguatge que ens costa articular i ser entès per qui ens escolta.
  • Mal de cap d'inici sobtat, d'intensitat inhabitual i sense causa aparent.
  • Sensació de vertigen intens, inestabilitat, desequilibri o caigudes brusques inexplicades, si s'acompanyen de qualsevol dels símptomes descrits amb anterioritat.

Referències sobre l'ictus

Rehabilitación del ictus: modelo asistencial. Recomendaciones de la Sociedad Española de Rehabilitación y Medicina Física, 2009. E. Duartea,, B. Alonsoa, M.J. Fernández, J.M. Fernández, M. Flóreza, I. García-Montes,
J. Gentil, L. Hernández, F.J. Juan, B. Palomino, J. Vidal, E. Viosca, J.J. Aguilar, M. Bernabeu, I. Bori, F. Carrión, A. Déniz, I. Díaz, E. Fernández, P. Forastero, V. Iñigo, J. Junyent, N. Lizarraga, L. López de Munaín, I. Máñez, X. Miguéns,
I. Sánchez y A. Soler.