Un estudi del projecte PARTICIPA de l’Institut Guttmann, publicat a la revista Social and Personality Psychology Compass, analitza com els trets psicològics influeixen en la participació social de les peil psicològic d’una persona pot tenir un impacte decisiu en la seva implicació en la vida social, més enllà dels factors socioeconòmics i de les característiques de la discapacitat. En conseqüència, l’estudi assenyala els trets psicològics com a possibles objectius per reduir l’exclusió i l’aïllament de les persones amb discapacitat. 

El treball ha analitzat les dades de 755 adults sense discapacitat participants de la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) i de 492 persones amb discapacitat de l’estudi PARTICIPA. L’equip investigador ha identificat tres perfils psicològics amb patrons similars en ambdues cohorts: 

• Perfil “riscós”: presenta un nivell alt de personalitat tipus D (afectivitat negativa i inhibició social) i nivells baixos de resiliència i autoeficàcia, entesa com l’autopercepció de competències per poder afrontar situacions d’estrès.  

• Perfil “neutral”: nivells mitjans en personalitat D, resiliència i autoeficàcia.

• Perfil “protector”: nivell baix de personalitat tipus D i puntuacions altes en resiliència i autoeficàcia.  

bé indiquen que, tant en les persones amb discapacitat com en les que no en tenen, la pertinença al perfil “protector” s’associa clarament amb una participació més freqüent, menys restriccions percebudes i més satisfacció. En canvi, les persones amb un perfil de risc mostren una menor participació social, més restriccions percebudes i menor satisfacció. Aquestes dades suggereixen que les característiques psicològiques poden ser un objectiu clau per a intervencions personalitzades dirigides a fomentar la inclusió social.  

Aquestes evidències tenen implicacions importants per a les intervencions que busquen promoure la participació i la qualitat de vida. “Els trets psicològics no només influeixen en la percepció de la discapacitat, sinó que també poden convertir-se en motors de canvi per reduir l’exclusió social”, indica Gabriele Cattaneo, neuropsicòleg, Doctor en Biomedicina i primer autor de l’estudi. Com que aquests trets són modificables, poden ser objectius d’intervencions psicològiques personalitzades. “Per exemple, els programes de mindfulness o mentoratge entre iguals podrien ajudar a reduir l’afectivitat negativa, augmentar la resiliència i reforçar l’autoeficàcia, especialment en les persones amb discapacitat”, assenyala Blanca Cegarra, sociòloga i investigadora del PARTICIPA.