L’Institut Guttmann i la Universitat de Barcelona participen en una de les recerques més àmplies fetes fins ara sobre envelliment cerebral i educació. Els resultats qüestionen la creença que més anys d’estudi protegeixen el cervell del deteriorament cognitiu.

Un estudi internacional liderat per la Universitat d’Oslo i publicat a la revista Nature Medicine conclou que tenir un major nivell educatiu no frena el deteriorament cognitiu associat a l’edat. Tot i que una educació formal més extensa s’associa amb una millor funció cognitiva a l’inici de l’edat adulta, el ritme de deteriorament és similar entre persones amb nivells educatius alts i baixos.

L’Institut Guttmann i la Universitat de Barcelona han estat els dos únics centres de l’Estat espanyol que han participat en aquest macroestudi, que ha analitzat dades longitudinals de més de 170.000 persones de 33 països. Es tracta d’una de les investigacions més sòlides i generalitzables que s’han dut a terme sobre aquest tema, en el marc del consorci europeu Lifebrain.

“Tenir un nivell educatiu més elevat et col·loca en una posició avantatjosa a l'inici de la cursa, però un cop aquesta comença, t’enfrontaràs als mateixos obstacles que tothom”, explica David Bartrés-Faz, investigador principal de la BBHI de l’Institut Guttmann i professor catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.

L’estudi ha processat més de 420.000 exploracions neuropsicològiques i proves d'imatge cerebral, com ressonàncies magnètiques, provinents de 27 cohorts internacionals amb un seguiment de fins a 28 anys. La cohort de la Barcelona Brain Health Initiative, un estudi de l'Institut Guttmann dirigit a conèixer i entendre com es pot mantenir la salut del nostre cervell, ha aportat 966 participants a l’estudi, que van realitzar proves de memòria, raonament, velocitat de processament i llenguatge, entre d’altres.

“Els cervells canvien de forma molt similar en la mitjana edat i la vellesa, independentment dels estudis previs. L’educació proporciona avantatges cognitius inicials, però no modifica el ritme de deteriorament”, assenyala Gabriele Cattaneo, doctor en Biomedicina i investigador de la BBHI.

Els resultats d’aquest estudi obren la porta a un nou enfocament de les polítiques públiques i estratègies de promoció de la salut cerebral.

“L’educació és important, però no suficient. Cal una mirada més àmplia i integradora que promogui hàbits com l’activitat física, l’estimulació cognitiva contínua, les relacions socials i la prevenció de factors de risc vascular”, destaca Javier Solana, director de Recerca de l’Institut Guttmann.

Llegeix l’article a Nature Medicine aquí

Impactes als mitjans de comunicació:

• TN de 3cat

• RAC1 (minut 27'13")

• El Periódico

• Ara