Un esforç físic intens provoca una sèrie de reaccions fisiològiques a diferents nivells, com augment de la freqüència cardíaca, respiració accelerada o producció d’àcid làctic. Aquestes respostes formen part del procés de generació d’energia necessària perquè el múscul pugui mantenir l’activitat. Tanmateix, quan l’esforç és prolongat o molt exigent, també pot aparèixer fatiga muscular i un desgast físic important.

En aquest context, els fisioterapeutes Miquel Sarrió i Roger Rifà i els metges rehabilitadors Jesús Benito i Cristian Figueroa, amb el suport de Guttmann Institut de Recerca, portaran a terme un estudi per analitzar com varien els paràmetres fisiològics i la bioimpedància muscular (tècnica que permet estimar la composició del cos i l’estat del teixit muscular) en persones amb lesió medul·lar i dany cerebral adquirit i persones sense afectació neurològica durant una prova esportiva extrema com la Titan Desert. Amb aquesta investigació es vol avançar en el coneixement de la resposta fisiològica a l’esforç extrem i de la recuperació muscular en perfils funcionals diferents, amb la voluntat d’obtenir evidència que pugui contribuir a personalitzar millor els entrenaments, l’acompanyament clínic i les estratègies de rehabilitació.

Canvis en la composició corporal i paràmetres fisiològics

L’anàlisi es portarà a terme en les 8 persones (5 professionals sense afectació neurològica, 1 pacient amb dany cerebral i 2 pacients amb lesió medul·lar) que integren l’equip de Guttmann que aquest any competirà a la Titan Desert: Dr. Jesús Benito, Dr. Alex del Arco, Miquel Sarrió, Roger Rifà, Alfons Rubio, Cristian Casals, Iñaki Mújica i Pablo Montoya. La Titan Desert és una cursa ciclista de gran exigència, amb un recorregut de 600 quilòmetres i 6.000 metres de desnivell positiu, distribuïts en cinc etapes consecutives.

La hipòtesi de partida és que els canvis en els paràmetres fisiològics i en la impedància muscular no afecten de la mateixa manera les persones amb i sense patologia d’origen neurològic. A partir d’aquesta premissa, s’avaluaran i compararan els canvis en la composició corporal –com la quantitat d’aigua, la massa muscular, la massa grassa o el metabolisme basal– i en diferents paràmetres fisiològics al llarg dels cinc dies de la cursa.

D’una banda, es durà a terme una medició diària de la bioimpedància muscular mitjançant el dispositiu Inbody S10, que permet obtenir dades com el percentatge i el pes del greix corporal, la massa i distribució muscular, l’aigua corporal, l’índex de massa corporal, la taxa metabòlica basal i el valor d’impedància. Paral·lelament, els participants estaran monitoritzats 24 hores al dia amb un dispositiu wearable, que registrarà indicadors com la freqüència cardíaca, la saturació d’oxigen, les calories consumides, els minuts d’intensitat, la variabilitat de la freqüència cardíaca, la qualitat del son, el nivell de recuperació o l’estat d’entrenament.

Amb aquesta recerca, Guttmann continua avançant en la generació de coneixement aplicat a la neurorehabilitació i l’esport adaptat. A més, aquest estudi se situa en un àmbit de recerca encara molt emergent, ja que l’anàlisi de l’impacte de l’exercici intens i continuat en persones amb afectació neurològica és, avui dia, un camp molt poc explorat.