Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility Publicat el Primer Informe PARTICIPA | Institut Guttmann

Publicat el Primer Informe PARTICIPA

Publicat el Primer Informe PARTICIPA

Contacte comunicació
Departament de Comunicació de l'Institut Guttmann:
Tel. 934 977 700 ext. 2280/3280
Publicat el Primer Informe PARTICIPA

Després de més de 2 anys recollint dades d'una cohort de més de 2.000 persones amb discapacitat residents a Espanya i Andorra, el projecte PARTICIPA de l'Institut Guttmann revela en el seu primer informe nombroses barreres que disminueixen significativament la qualitat i la quantitat de la participació en societat de les persones amb discapacitat, i deixa palès factors tradicionalment poc coneguts, com la percepció de soledat i d'aïllament social i la poca capacitat de decisió sobre el temps lliure, entre d'altres. Així, un 15,8% de les persones amb discapacitat se senten “aïllades”, un 17,3% percep que les persones estan “al seu voltant, però no amb ell o ella” i menys de la meitat (46,9%) pot triar sempre o gairebé sempre com passar el seu temps lliure. I tots aquests factors, indica l'informe, són deguts a l'existència de barreres a l'entorn. 

L'equip investigador ha detectat barreres d'accés a l'habitatge, no només el propi: un 62,6% dels participants tenen dificultats per accedir als domicilis de familiars o amics. Una de les conseqüències és, per exemple, que el 13,6% de les persones amb discapacitat manifesta que mai o poques vegades troba companyia quan ho desitja. 

“Aquests resultats deriven d’una realitat, que és que la discapacitat es construeix sòcio-espacialment, de manera que tant l’entorn físic com l’interpersonal poden situar fora de lloc aquells subjectes que no s’adapten a l’estàndard ideal humà, que generalment és un home, blanc, amb elevat nivell socioeconòmic i sense discapacitat”, exposa Blanca Cegarra, sociòloga i investigadora del projecte. Això, afegeix Cegarra, és conseqüència de les barreres físiques i socials. “Les socials són molt menys conegudes que les físiques, però igual de determinants per a la participació –explica–. No només es tracta de participar més, sinó de participar en igualtat de condicions que la resta, i és important tenir en compte que accedir físicament a un espai no garanteix participar-hi en igualtat de condicions”. 

Greuge econòmic originat per la discapacitat 

L'informe indica que els ingressos mensuals mitjans per persona són de 1.050 euros, equiparables als 1.022 euros de renda mitjana dels espanyols, segons dades del 2021. “Però cal tenir en compte el greuge econòmic que origina la discapacitat –explica Joan Saurí, psicòleg i Investigador Principal de PARTICIPA–, ja que hi ha despeses afegides per rehabilitació o altres teràpies, adaptacions a la llar o desemborsament en desplaçaments a causa de la manca d'accessibilitat del transport públic. Tenir una discapacitat redueix el poder adquisitiu”. En aquest sentit, un estudi del 2019 de l'Ajuntament de Barcelona va situar en 27.398 euros anuals el sobrecost de viure a la ciutat per a les persones amb discapacitat. 

Aquesta reducció del poder adquisitiu, indiquen els investigadors, és només una part de la “cascada de barreres” a què s'enfronten les persones amb discapacitat. PARTICIPA revela que el 71,7% manifesta dificultats d'accés a l'espai públic, i el 64% topa amb barreres en el transport de curta distància. Aquesta manca d'un transport adequat afecta de manera transversal altres àmbits. Per exemple, l'estudi demostra que és una barrera rellevant per accedir o mantenir una feina: una de cada tres persones considera que el seu mitjà de transport no és suficient per conservar una feina i ser un treballador responsable. 

També a nivell laboral, un 74% considera que el dolor derivat de la discapacitat dificulta la capacitat per treballar. "Davant d'aquesta situació, es requereix un mercat de treball accessible i inclusiu que permeti a les persones amb discapacitat l'oportunitat de tenir una feina allunyada de les exigències capacitistes i productivistes", denuncia Cegarra. Sobretot perquè, afegeix, “la persona es pot trobar en un cercle viciós que es retroalimenta: per exemple, si tens problemes per desplaçar-te i per això no treballes, pot ser que generis menys ingressos i no tinguis els suports necessaris, cosa que repercuteix que fas menys activitats culturals i de lleure i, per tant, gaudeixes de menys relacions socials”.