Institut Guttmann

Hospital de neurorehabilitació

+34 93 497 77 00

Traumatisme cranioencefàlic (TCE)

L'encèfal, que juntament amb la medul·la espinal forma el Sistema Nerviós Central, està protegit pel crani i comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi. El cervell és l'estructura més complexa de l'organisme humà i el principal centre nerviós; les diferents àrees que el formen són les principals responsables del moviment, les sensacions i percepcions, les emocions i la conducta, i en ell, es duen a terme les funcions mentals superiors: atenció, memòria, llenguatge i intel·ligència. Qualsevol dany cerebral pot afectar aquestes funcions en major o menor grau.

El dany cerebral pot ser degut a diferents causes: tumors, lesions vasculars, malalties infeccioses, anòxia (si es produeix durant el part, s'anomena paràlisi cerebral infantil), etc. No obstant això, la causa més freqüent és la d'origen traumàtic i rep el nom de traumatisme cranioencefàlic (TCE).

El dany que pateix el cervell després d'un traumatisme es deu, d'una banda, a la lesió primària (contusió) directament relacionada amb l'impacte sobre el crani o amb el moviment ràpid d'acceleració/desacceleració i, d'altra banda, a la lesió secundària (edema, hemorràgia, augment de la pressió en el crani, etc.) que es desenvolupa arran de la lesió primària durant els primers dies després de l'accident i que pot comportar greus conseqüències en el pronòstic funcional. La primera conseqüència de la lesió post-traumàtica sol ser una alteració de la consciència: el coma. La intensitat i durada d'aquest serà variable i, en alguns casos, pot prolongar-se durant mesos, provocant importants conseqüències a llarg termini.

Els dèficite físics poden ser trastorns a nivell sensorial (tacte, olfacte, vista, etc.), trastorns del moviment i la marxa (tetraparèsies i hemiparèsies), o trastorns en la deglució, la coordinació motora, el to muscular o l'espasticitat, alteracions en el control dels esfínters, etc.

En l'aspecte neuropsicològic (afectació de les funcions superiors), podem objectivar una gran variabilitat de dèficits cognitius i conductuals que, amb diferent intensitat, poden aparèixer com a conseqüència del dany cerebral moderat o greu. Les principals funcions cognitives que es poden veure alterades són l'atenció-concentració, la memòria-aprenentatge, el raonament-intel·ligència, el llenguatge-parla, etc. La conducta i l'emoció poden patir alteracions com ara impulsivitat, desinhibició, manca d'iniciativa, escassa consciència del trastorn, canvi de caràcter, etc.

Aquestes alteracions tendeixen a presentar-se en diferents freqüències, però solen alterar la capacitat del pacient per adquirir, emmagatzemar i recuperar nova informació, així com la capacitat per prendre decisions correctes. El resultat de la disfunció cognitiva és una pèrdua de les relacions socials i l'aparició d'angoixa a la família, sumant-s'hi la dificultat per tornar a la situació educacional o laboral anterior a l'accident.

Malgrat els avenços en el camp de la neurologia i la investigació de substàncies que puguin afavorir la regeneració nerviosa, en l'actualitat la recuperació completa després d'una lesió és difícil. No obstant això, la neurorehabilitació disposa de mètodes per ajudar a la persona afectada per un dany cerebral a optimitzar la recuperació de les seves funcions, potenciar les seves capacitats conservades i ajudar-la a adaptar-se a les seves limitacions, amb la finalitat d'aconseguir la màxima autonomia possible.

 

Referències sobre el TCE

  • Intervenciones de rehabilitación en traumatismo craneoencefálico: consenso multidisciplinar. IN08/2010. Barcelona: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut. Pla director sociosanitari. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2010.
  • Traumatic brain injury. Rehabilitation Medicine Quick Reference. David X. Cifu, MD and Deborah Caruso, MD. Demos Medical Publishing, New York. 2010