Institut Guttmann

Hospital de neurorehabilitació

+34 93 497 77 00

Accident cerebrovascular (ictus)

Resonancia magnética craneal de un paciente afectado por un ictusL'ictus fa referència a un trastorn brusc de la circulació cerebral, que altera la funció d'una determinada regió del cervell.

L'ictus es caracteritza per instaurar-se de manera brusca i per una major incidència en persones grans, per sobre dels 60 anys. Tot i que també pot produir-se en joves, en aquests casos és generalment conseqüència de la confluència d'una sèrie de factors de risc.

Factors de risc de l'ictus

Actualment, s'identifiquen bé els principals factors de risc per a l'ictus:

Factors de risc no modificables

  • El risc d'ictus creix amb l'edat.
  • El risc d'ictus és superior als homes.
  • La raça negra americana té un percentatge de risc superior al d'altres races.
  • Antecedents familiars d'ictus.

Factors de risc modificables

Existeixen, però, altres molts factors modificables, entre els quals destaquen: 

  • Hipertensió arterial
  • Malalties cardíaques (angina de pit, cardiopatía isquèmica o arítmies)
  • Consum de tabac
  • Nivell elevat de greix a la sang
  • Diabetis mellitus tipus 1
  • Obesitat
  • Estil de vida sedentari.

Classificació dels ictus

Ictus isquèmic

Els ictus d'aquest tipus són els més freqüents (fins un 85% del total) i es produeixen per una disminució important del fluxe sanguini que arriba a alguna part del cervell. Aquesta manca de fluxe sanguini produeix in infart cerebral, que porta a la mort de neurones per manca d'oxígen i dels nutrients que van a la sang.  

Ictus hemorràgic

Tot i que són menys freqüents que els ictus isquèmics, la mortalitat en els ictus hemorràgics és considerablement superior. A llarg plaç, però, la recuperació de les seqüeles sol ser millor. Són deguts a l'hemorragia que es produeix per la ruptura d'un vas sanguini cerebral.

Símptomes d'alarma d'ictus

Les conseqüències d'un accident cerebrovascular són menors com més aviat s'acudeix a l'hospital. És per això que la identificació precoç dels símptomes d'alarma és vital per activar el Codi Ictus.

Els símptomes d'alarma són: 

  • Pèrdua de força de la cara, braç i/o cama d'un costat del cos, d'inici brusc. 
  • Trastorns de la sensibilitat, sensació d' «esponjament o formigueix» de la cara, braç i/o cama d'un costat del cos, d'inici brusc.
  • Pèrdua sobtada de visió, parcial o total, en un o ambdós ulls.
  • Alteració sobtada de la parla, dificultat per expressar-se, llenguatge  que costa articular i ser entès per qui escolta.
  • Mal de cap d'inici sobtat, d'intensitat inhabitual i sense causa aparent.
  • Sensació de vertigen intens, inestabilitat, desequilibri o caigudes brusques inexplicades, si s'acompanyen de qualsevol dels símptomes descrits amb anterioritat. 

Després de l'ictus: seqüeles i tractament

Les conseqüències derivades d'un ictus dependran de la localització i extensió de la lesió.

Ictus a l'hemisferi dret

Un ictus a l'hemisferi dret sovint ocasiona paràlisi del costat esquerre del cos (hemiplegia esquerra). A més, poden aparèixer:

  • Problemes en la percepció de l'espai.
  • Negligència esquerra: els objectes i persones que estiguin a la banda esquerra del pacient s'ignoren. 
  • Desconeixement o no reconeixement de les seqüeles.

Ictus a l'hemisferi esquerre

Un ictus a l'hemisferi esquerre generalment ocasiona paràlisi del costat dret del cos (hemiplegia dreta) i diverses alteracions del llenguatge que coneixem genèricament amb el terme afàsia.

Ictus originats al cerebel

Cuando l'ictus es localitza en la zona del cerebel ocasiona problemes de descoordinació, desequilibri, mareig, nàusees i vòmits.

Ictus originats al tronc encefàlic

Els ictus que es localitzen al tronc de l'encèfal són els que poden arribar a ser més greus. En aquesta zona se situa el control de totes les funcions involuntàries com la respiració, el batec cardiac, la pressió arterial, etc. A més també controla funcions com la deglució, la parla, l'audició o els moviments oculars. A tot això s'afegeix que les vies que transporten la informació des dels hemisferis cerebrals passen pel tronc de l'encèfal cap a les extremitats, de manera que la seva lesió també condiciona una paràlisi d'un o dos hemicosos.

 

Segons demostren els estudis científics, sembla demostrat que en qualsevol dels casos anteriors, com més precoçment s'inicïi un tractament de neurorehabilitació adequat per un equip multidisciplinar expert, millors seran els resultats funcionals a llarg plaç. 

 

Referències sobre l'ictus

Rehabilitación del ictus: modelo asistencial. Recomendaciones de la Sociedad Española de Rehabilitación y Medicina Física, 2009. E. Duartea,, B. Alonsoa, M.J. Fernández, J.M. Fernández, M. Flóreza, I. García-Montes,
J. Gentil, L. Hernández, F.J. Juan, B. Palomino, J. Vidal, E. Viosca, J.J. Aguilar, M. Bernabeu, I. Bori, F. Carrión, A. Déniz, I. Díaz, E. Fernández, P. Forastero, V. Iñigo, J. Junyent, N. Lizarraga, L. López de Munaín, I. Máñez, X. Miguéns,
I. Sánchez y A. Soler.