| • |
Cirurgia de la mà tetraplègica: Tècniques quirúrgiques dirigides a millorar la funcionalitat de la mà en el pacient tetraplègic. |
| • |
Cirurgia de l’espasticitat -neurortopèdia-: L’espasticitat comporta una sèrie de complicacions (limitacions articulars, luxacions de malucs, desviacions de l’alineació corporal...) que no responen al tractament conservador, però on s’obtenen bons resultats amb el tractament quirúrgic curós, fet per mans expertes. |
| • |
Implantació de bombes de perfussió intratecal de baclofèn: Tècnica emprada a l’Institut Guttmann des del 1987 per al tractament de l’espasticitat severa. |
| • |
Utilització de toxina botulínica per al tractament de l’espasticitat focal: Tractament intramuscular amb toxina botulínica amb la finalitat d’obtenir una millora funcional, facilitar les cures diàries del pacient, tractar el dolor, millorar l’adaptació a les ortesis... |
| • |
Rehabilitació intensiva de la marxa: Entrenament físic i funcional intensiu mitjançant sistemes electromecànics amb suspensió parcial del pes corporal. L’Institut Guttmann disposa de sistemes tecnològics tan innovadors com el Gait‑Training® o el Lokomat®, avui els més moderns del món, que tenen l’objectiu de potenciar la musculatura infralesional, entrenar la bipedestació i reeducar la marxa en pacients amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o altres patologies discapacitants d’origen neurològic. |
| • |
Abordatge integral de la bufeta neuropàtica: Avaluació, diagnòstic i tractament medicoquirúrgic especialitzat de les complicacions urològiques derivades d’una lesió medul·lar o d’altres patologies que cursen amb l’afectació neurològica de l’aparell gènitourinari. |
| • |
Aplicació de tècniques de neuroestimulació / neuromodulació per al tractament de la incontinència urinària: L’electroestimulació de les arrels sacres anteriors (SARS), original del Dr. Brindley de Gran Bretanya, s'aplica a l’Institut Guttmann des del 1990. Aquesta tècnica que consisteix en l’implant d’un electroestimulador a nivell de les arrels sacres permet, en determinats pacients amb lesió medul·lar, el control de la micció, la millora de la funcionalitat de l'intestí neuropàtic i, també, en l'home el control de l'erecció. |
| • |
Estimulació elèctrica funcional: Programa iniciat al 1991 per facilitar la bipedestació i la marxa mitjançant estimuladors elèctrics externs; sistema aplicable a persones amb determinat tipus de lesió medul·lar o altres patologies. |
| • |
Síndrome postpolio: Atenció integral al pacient amb seqüeles de poliomielitis i que pot ser o no portador d’aquesta síndrome. Avaluació, seguiment i tractament tant de la síndrome postpolio com de les complicacions pròpies d’anys de discapacitat, especialment les de l’aparell locomotor, que són freqüents en aquestes persones. |
| • |
Estudi i tractament de la disfàgia: El seu objectiu és l’avaluació, el diagnòstic i el tractament dels trastorns de la deglució que apareixen quan hi ha una lesió neurològica que altera el funcionament de les estructures anatòmiques i fisiològiques que hi participen. L’ús de la videofluoroscòpia permet un diagnòstic acurat del trastorn deglutori, alhora que també una orientació terapèutica que proporciona gran seguretat en la rehabilitació de la disfàgia. |
| • |
Avaluació funcional i tractament de l’intestí neurògen: Avaluació, diagnòstic i tractament dels trastorns intestinals derivats d’una lesió medul·lar o altres patologies, utilitzant tècniques diagnòstiques específiques com la manometria anorrectal; procediments encaminats a millorar la continència de l’esfínter anal i a proporcionar confortabilitat al pacient amb incontinència, restrenyiment persistent, fugues... |
| • |
Clínica del dolor neuropàtic crònic: Avaluació, tractament i seguiment del dolor crònic des d’un model interdisciplinari que inclou el tractament rehabilitador i farmacològic així com l’aplicació de tècniques invasives en els casos de dolor neuropàtic sever. També inclou l’abordatge dels aspectes psicològics, individualment i en grup, per tal d’aprendre a manejar millor els símptomes i incidir sobre la qualitat de vida. |
| • |
Rehabilitació integral infantil en horari extraescolar: Té per objectiu oferir una rehabilitació integral i especialitzada a nens i nenes amb una gran discapacitat física d’origen neurològic (traumatisme cranioencefàlic, paràlisi cerebral infantil, lesió medul·lar traumàtica, mielomeningocele, malalties progressives...), per tal d’aconseguir el més alt nivell d’autonomia possible, d'acord amb la seva lesió neurològica; tot possibilitant-ne el tractament rehabilitador en un horari compatible amb la seva escolaritat que permeti el millor aprofitament dels estudis, alhora que li faciliti la normalització i la millor integració social possible. |
| • |
Atenció especialitzada a les úlceres per pressió: Les úlceres per pressió -nafres- són una de les complicacions més freqüents que es poden donar desprès d’una lesió medul·lar. Aquest programa inclou la prevenció, l’avaluació dels riscos, la valoració i el tractament conservador o la cirurgia plàstica reparadora quan estigui indicada i sempre de manera molt conservadora per mans expertes, per tal de procurar mantenir opcions de futur en cas de recidiva. |
| • |
Atenció a la sexualitat de les persones amb discapacitat: Orientació i rehabilitació de les disfuncions sexuals relacionades amb la discapacitat d’origen neurològic: disfunció erèctil, trastorns del desig, disfunció orgàsmica, etc. Inclou orientació i teràpia de parella en cas necessari. |
| • |
Reproducció assistida: Tractament de l'anejaculació, obtenció de semen per vibroestimulació i/o electroejaculació. Banc de semen i tècniques de reproducció assistida. |
| • |
Atenció tocoginecològica en la dona amb afectació neurològica: Prevenció i tractament d'alteracions ginecològiques, planificació familiar, control de l’embaràs i del part. |
| • |
Rehabilitació de les funcions superiors: Dirigida a optimitzar la recuperació de les funcions superiors afectades en el dany cerebral adquirit, així com a facilitar estratègies alternatives que puguin compensar les seqüeles cognitives (memòria, atenció, percepció, llenguatge…) i conductuals (labilitat emocional, transtorns comportamentals, funcions executives...), amb l’objectiu de millorar el màxim possible l’autonomia funcional i la qualitat de vida d'aquestes persones. La rehabilitació de funcions superiors inclou, a més del tractament neuropsicològic, l’orientació i el suport a la família. |
| • |
Avaluació i tractament de les patologies de la comunicació: Els trastorns de comunicació són molt freqüents després d’haver patit un dany cerebral, ja sigui per alteració del llenguatge o de la parla. En aquests casos s’efectua una avaluació completa i orientació diagnòstica que permet establir programes de tractament individualitzats, utilitzant els sistemes més indicats per aconseguir en cada cas una comunicació funcional. Inclou tècniques reeducatives, mètodes alternatius i estratègies augmentatives de la comunicació. |
| • |
Estimulació magnètica transcranial: Estudi i modulació de la excitabilitat cortical per guiar els fenòmens de plasticitat mitjançant aquesta innovadora tècnica; la qual ha demostrat la seva efectivitat en diferents processos patològics de la parla, el dolor... així com en la depressió persistent i resistent al tractament farmacològic. |
| • |
Orientació i tractament psicològics: Avaluació, orientació i intervenció en els aspectes psicològics relacionats amb l’afrontament i l’adaptació a una situació de malaltia o discapacitat, tant en les fases inicials com en les possibles complicacions al llarg del temps. Inclou la prevenció i tractament dels trastorns per estrès postraumàtic, tècniques de relaxació per controlar l’ansietat, intervenció individual i/o familiar, i el tractament d’altres trastorns adaptatius o psicopatològics que afectin el benestar i la qualitat de vida. |
| • |
Atenció integral a les persones amb malalties neurodegeneratives: Avaluació, tractament i seguiment periòdic de les persones afectades per aquestes patologies; prevenció i tractament de les complicacions; atenció i control neuropsicològics. |
| • |
Autonomia personal i control de l’entorn: Utilització d'ordinadors i aprenentatge d'altres ajudes tècniques i elements ortoprotètics, com a instruments per aconseguir la major autonomia i millor qualitat de vida possibles de la persona afectada per una gran discapacitat. |
| • |
Avaluació integral periòdica: És l'estudi al qual periòdicament ha de sotmetre's tota persona amb una lesió medul·lar, dany cerebral adquirit sever o una altra gran discapacitat d'origen neurològic, per tal de detectar precoçment patologia que, per les característiques de la seva lesió neurològica de base, podria passar asimptomàtica o inadvertida fins a fases avançades que podrien comportar llargs tractaments hospitalaris i que, fins i tot, podrien posar en perill la pròpia sobrevivència del pacient. Es tracta d'una actuació preventiva que té per objectiu disminuir la incidència de complicacions en la població amb lesió medul·lar i/o dany cerebral sever, alhora que procurar-los el més alt nivell possible d'autonomia personal, així com afavorir la qualitat de vida i la seva reinserció social. Aquesta avaluació comprèn tant els aspectes mèdics, com els funcionals, psicològics/neuropsicològics i socials, així com també, els relatius a l'educació sanitària i a la prevenció de riscos per a la salut. Es realitza fonamentalment de manera ambulatòria, en el curs d’un matí. |
| • |
Valoració neurorehabilitadora especialitzada: Estudi interdisciplinari de pacients afectats per una gran discapacitat física d’origen neurològic en fase subaguda o crònica, és a dir, que han seguit tractament medicorehabilitador en un altre hospital durant la fase aguda del procés i que, per diferents motius, sol·liciten una segona opinió experta a l’Institut Guttmann que inclogui la valoració funcional i el pronòstic de les seqüeles. L’estudi compren:
| – |
Exploració física i neurològica acurada per establir els dèficit (físics i neuropsicològics - trastorns cognitius, conductuals i del llenguatge o de la parla) i les possibles complicacions. |
| – |
Avaluació funcional en la qual es determina la discapacitat secundària. |
| – |
Exploració psicològica per detectar trastorns de base o possibles disfuncions que interfereixin el procés d’integració o signifiquin risc d’emmalaltir. |
| – |
Estudi social en el qual s’intenta establir el desavantatge ocasionat per les seqüeles físiques, intel·lectuals i conductuals. |
| – |
Exploracions complementàries (analítica de sang i orina, radiologia, exploracions urològiques…). |
|
|
Aquesta valoració, que es realitza en règim d’ingrés durant 5 dies, permet valorar els aspectes que es poden beneficiar de tractament especialitzat, descartar complicacions i assessorar el pacient i la seva família sobre necessitats futures, a la vegada que formar-los en mesures preventives per evitar les complicacions més freqüents. |
