El terme paràlisi cerebral infantil (PCI) fa referència a un trastorn del to postural i del moviment, de caràcter persistent tot i que no invariable, secundari a una agressió no progressiva a un cervell immadur.

Les causes poden ser múltiples i poden actuar durant el període prenatal, perinatal o postnatal.

Segons el trastorn de moviment predominant, la PCI es classifica en quatre tipus: espàstica, distònica, atàxica i mixta. Segons l'extensió de la lesió motora, pot tractar-se d'una tetraplegia, diplejía, hemiplegia i monoplegia.

Associat al trastorn motor poden haver altres signes i / o símptomes dels que cal destacar: Retard mental en dues terceres parts dels pacients (especialment en aquells que presenten una tetraplegia espàstica), problemes d'aprenentatge, alteracions visuals, dèficits auditius, trastorns de la comunicació, crisis comicials, trastorns emocionals o conductuals, alteracions deglutòries ...

El tractament durant la fase de desenvolupament s'orientarà a dirigir el desenvolupament psicomotor en cada cas fent prevenció de les complicacions. En la fase adulta, en què s'han estabilitzat les adquisicions neuromotores, és important realitzar un seguiment amb una periodicitat mínima anual per a detecció precoç de possibles complicacions, així com per valorar i assegurar el manteniment de la funcionalitat.

La incidència anual de paràlisi cerebral infantil s'estima en 2 a 2.5 per cada 1.000 naixements.